"A l’ombra de la llum de Sorolla" Jordi Machí

Artículo publicado en el libro de Fallas de la Plaça del Cid 2024. En este artículo exploro la belleza de sus obras y la influencia que tuvo sobre mí este gran artista valenciano al que siempre me sentí ligado. Gracias por contar conmigo.

A l’ombra de la llum de Sorolla

A vegades somnie que passege per les platges de Sorolla, les que ell va pintar amb tanta màgia i encant. Em sent com si fora un dels seus personatges, un dels seus xiquets que corren, juguen i riuen a la vora del mar. Com m´enxissa la llum intensa i càlida del sol, que fa brillar l’aigua i la sorra, que fa ressaltar els colors vius de les barques i les teles. Puc sentir l’olor salat del mar, que m’ompli els pulmons i em refresca la pell. Puc sentir el soroll de les ones trencant amb força i suavitat al mateix temps, que em sacsegen i em calmen. Puc sentir la vida que batega en cada racó, en cada gest, en cada mirada.

Sorolla, és com un somni, com un record d´una època que mai vaig viure a la meua terra. Això és el que ell va veure, el que ell va sentir, el que ell va transmetre i és el que sempre jo aspiraré a transmetre. Sorolla és el pintor que m’ha influenciat i inspirat des de sempre: Recorde quan era xicotet, quan vaig veure les seues obres al Museu, i em vaig quedar fascinat per la seua manera de captar la llum, el color i el moviment. Probablement, ell va ser un dels motius pels quals em convertiria en l´artista Jordi Machí que soc avui

Com a artista valencià, és irremeiable sentir-me lligat a Sorolla i als seus entorns. Ell va nàixer a València, com jo, i va créixer envoltat pel mar Mediterrani, que tant va plasmar en les seues marines i escenes de platja. Ell va estudiar a la mateixa escola de Belles Arts de Sant Carles on jo vaig estudiar, i va compartir estudi amb els germans Benlliure i Pinazo, entre altres. A més a més, ell va viure una època convulsa, de canvis socials i polítics, de guerres i epidèmies, que va reflectir en algunes de les seues obres més dramàtiques i realistes. Tot em sembla massa familiar.

Però, sobretot, el que em connecta amb Sorolla és la seua passió per la pintura, la seua recerca constant de la bellesa, la seua curiositat per altres cultures i estils, la seua capacitat de treballar a l’aire lliure, sense esbossos ni preparacions prèvies, la seua habilitat per expressar les emocions i els sentiments dels seus personatges, la seua originalitat i innovació que trencà amb l´aplicació de la llum i perspectiva dels pintors del seu temps.

Viure a l’ombra de Sorolla no és una cosa negativa, sinó tot el contrari. És una font d’aprenentatge i de desafiament. És una manera de reconéixer el seu llegat, de continuar el seu camí però amb el meu propi llenguatge i el meu propi univers. És la meua forma d’homenatjar a un mestre, a un referent, a un geni al qual respecte, valore i celebre en cada pinzellada, en cada gest, en cada obra.

La seua tècnica és admirable. Sorolla va ser un mestre de l’impressionisme, del postimpressionisme i del luminisme. Va saber utilitzar els colors purs, sense barrejar-los, aplicant-los directament sobre el llenç amb pinzellades ràpides i soltes. Va crear contrastos i harmonies cromàtiques, jugant amb les ombres i les llums, amb els reflexos i les transparències. Va captar els efectes de l’atmosfera,

de l’hora del dia, de l’estació de l’any, de la climatologia. Va donar vida i moviment als seus personatges. Va transmetre la seua sensibilitat i la seua emoció.

La seua obra és tan extensa i rica, que em sorprén i admire la seua insaciable creativitat. Va pintar més de 2200 obres, entre quadres, dibuixos, esbossos, cartells, etc. Va tractar tota clase de temes: històrics, socials, religiosos, mitològics, costumistes, retrats, nus, bodegons, etc. Va experimentar amb diferents formats, des de petits a grans, des de verticals a horitzontals, des de rectangulars a ovalats, etc. Va exposar en nombrosos països, com Espanya, França, Anglaterra, Estats Units, etc. Va rebre nombrosos premis i reconeixements, com la Legió d’Honor, la Gran Creu d’Alfons XII, etc.

La seua influència és indiscutible, i perdura fins avui. Sorolla va ser un referent per a molts pintors, tant contemporanis seus com posteriors. Va ser admirat per artistes com Monet, Sargent, Zuloaga, Picasso, Dalí, etc. Va ser estudiat per historiadors, crítics, professors, etc. Va ser recolzat per col·leccionistes, mecenes, museus, etc. Va ser estimat pel públic, que sempre ha respost amb entusiasme i interés a les seues exposicions i publicacions.

No obstant això, i sorprenentment, amb l’arribada de les avantguardes històriques en el segle XX, l’art de Sorolla va ser vist com a antiquat, superficial i fins i tot kitsch per alguns crítics i artistes. La seua pintura va ser relegada a un segon pla, mentre s’exaltaven les propostes més innovadores i rupturistes de Picasso, Dalí, Miró o Gris. Sorolla va morir en 1923, afortunadament sense veure el declivi de la seua fama i del seu prestigi.

No va ser fins als anys setanta del segle passat quan es va produir una revalorització de l’obra de Sorolla, impulsada per diverses exposicions retrospectives que mostraven la riquesa de la seua producció. El públic va redescobrir la bellesa i la força dels seus quadres. També es va reconéixer la seua influència en altres pintors posteriors, com Benjamín Palencia o Antonio López. Avui en dia, Sorolla és considerat un dels grans pintors espanyols de tots els temps, i les seues obres es cotitzen a preus milionaris en el mercat de l’art.

Per tot això, i per molt més, Sorolla és un dels grans pintors de la història de l’art, i un dels més representatius de la cultura valenciana. I per a mi, és un orgull, un privilegi i un repte viure a l’ombra de la seua llum.

Jordi Machí.