El blog de..Arte.. Jordi Machi

Art a la graella

Comença a entreveure's l'entrada de la primavera i estructures de fusta emergeixen pels carrers, tot senyal del que està a punt d'esclatar a les nostres ciutats.


 Com a valencià, em resulta quasi impossible recordar la primera vegada que vaig veure un d'aquests monuments efímers, sempre ha format part de la meua vida des que tinc ús de raó i fins i tot així, fins i tot sense pertànyer a cap falla, res esmorteix l'emoció que em produeix gaudir d'un d'aquests extraordinaris monuments fallers. Recorde ser encara molt menut i haver d'alçar el cap quasi al límit del desnucament per a poder arribar a la fi d'aquestes magnificents obres d'art que em feien transportar-me a un món d'éssers exagerats, de colors i formes que m'introduïen cap a una vida de porexpan mentre decidia amb els meus cosins, quin dels ninots m'enduria a casa indultant-lo de la graella i fent-lo perdurar eternament.




És quasi inaudit com ha evolucionat aquesta festa que començà sent un homenatge dels fusters cap al seu patró, Sant Josep, on cremaven la fusta que els havia sobrat durant l'hivern fins a arribar a obres d'art monumentals d'un treball i d'una qualitat artística de tal supèrbia que qualsevol personatge del renaixement cauria d'esquenes enfront d'aquesta grandiositat.



Personalment sempre he tingut una gran facilitat per a enlairar-me lluny de la realitat; A la infància jo era un xiquet prou introvertit que generalment solia evadir-me de tot el que passava al meu voltant, aprofitant qualsevol moment o qualsevol aula del col·legi que no captivava suficientment la meua atenció per a deixar el meu cos mentre la meua ment s'enjoiava viatjant i vivint mil i una aventures. Els dibuixos animats que veia als meus primers anys i que potenciaven les meues evasions, i també, el fet d'haver viscut aquestes obres falleres i parodiants de la vida real, han sigut transcendentals a la meua formació com a l'artista adult en què m'he convertit.

L'art és un mig que ens permet abstraure'ns d'una vida més dura, més seria i avorrida cap a un altre nivell on tot és menys important però més transcendental, més amable i més atraient. Els monuments fallers ho aconsegueixen d'una forma sublime sense l'ego de l'art etern, ja siga per la bellesa de les obres com a través de la paròdia.


Personalment sempre he tingut una gran facilitat per a enlairar-me lluny de la realitat; A la infància jo era un xiquet prou introvertit que generalment solia evadir-me de tot el que passava al meu voltant, aprofitant qualsevol moment o qualsevol aula del col·legi que no captivava suficientment la meua atenció per a deixar el meu cos mentre la meua ment s'enjoiava viatjant i vivint mil i una aventures. Els dibuixos animats que veia als meus primers anys i que potenciaven les meues evasions, i també, el fet d'haver viscut aquestes obres falleres i parodiants de la vida real, han sigut transcendentals a la meua formació com a l'artista adult en què m'he convertit.
L'art és un mig que ens permet abstraure'ns d'una vida més dura, més seria i avorrida cap a un altre nivell on tot és menys important però més transcendental, més amable i més atraient. Els monuments fallers ho aconsegueixen d'una forma sublime sense l'ego de l'art etern, ja siga per la bellesa de les obres com a través de la paròdia.


Professionalment he viscut moltes etapes a la meua vida, he crescut com a artista tant treballant a Estat Units per a celebritats de Hollywood com al Líban o Brasil on he viscut la humilitat i generositat més extrema. La curiositat m'ha portat a viatjar per cultures molt diferents de la meua, el que m'ha permés impregnar-me de moltíssims tipus d'expressions d'art i també de diferents tipus de gent, obtenint sempre el mateix missatge; Llevant les diferències culturals i religioses, tots som altament similars, amb les mateixes inquietuds i amb un llenguatge comú, l'art. L'art és universal, és per això que les falles, més enllà de què t'agraden els petards o no, tant si formes part de la "festa" o no, artísticament parlen amb un llenguatge capaç de captivar a qualsevol individu i són un patrimoni propi digne d'admirar per tots.




Les obres desapareixeran envoltades de foc, com si hagués sigut un somni, una brusca tornada a la realitat després de dies contemplant aquella apassionada forma de veure la vida. No obstant això, la màgia de què com cada any tornaràs a admirar aquestes obres d'art, mai desapareixerà.

Jordi Machí
Jordi Machí